matematemate: Perdó

8/2/07

Perdó

Perdó, perquè sóc un ésser humà i no m'en adone que la meua imperfecció pot, fins i tot, desfer els castells que he pogut construir amb molt esforç.

Perdó per caure en el mateix error, una vegada i una altra, de no veure la biga en el meu ull abans de criticar la palla en ull aliè. Perdó per ser tan insensible, tan egoista, tan egocéntrica i no adonar-me del sofriment que he causat als altres, centrant-me només en les oportunitats que he tingut de fer feliços a uns .

Perdó per perdre't i perdó per voler recuperar-te.

Perdó per les meues fallades i les meues incerteses. Per pretendre ser sincera en un món d'hipocresia i falsedat i per donar-te a tu, només a tu, el meu cor pretenent, a saber què, de la teua part, sense adonar-me que potser no el vols ni regalat, que només pretens seguir el teu camí i perdó per no entendre que potser no vols carregar amb més pes que el dels vaivens de la teua vida.

Perdona per voler-te i per estar cega davant les meues pròpies fallades, mentre espere que d'altres canvilolo seu sense canviar jo els meu.

Podràs, alguna vegada, perdonar-me l'ésser humana i tornar, per favor? Sense la teua llum, què m'espera en la fosca ignorància i en la futilidad dels moviments del meu caràcter que només tu saps bandear i dirigir al millor port, al de la felicitat.

Perdó per matar-te i pretendre recuperar ara el que es va perdre. Però tot pot ser oposat i va haver algú que va ressuscitar a un home. Per què ara no demanar, no pregar que ressuscite A l'Home. A l'únic que pot donar sentit a tot el que envolta a aquestes lletres i a la vida que duen darrere.

Perdó per la necedad que vaig fer gala i l'estupidesa que vaig cometre. Sì's plau, t'ho pregue... Perdona per omplir tot de petons. És l'única arma que sé esgrimir en el meu defensa. Petons, roses, ales de papallones... i abraçades.