Abans d'anar-me a dormir, vull llançar-me a somiar... i vull veure volar a la teua ombra, omplint de llum tots els espais... tots els meus espais... arreplegar les estrelles i satisfer la fam de consol, l'ànsia de calma, els trists sospirs de la teua absència.
Se'm fa insuportable el buit que deixa el teu hàlit quan no et trobe entre els sentits del meu pit. On, on éts, on et trobes...
I cau, ballant, joguinejant amb les ones del temps, les paraules de la brisa, les teues dolces malenconies que vénen, volant, fins al meu lloc.
Assec el recorregut de les teues llàgrimes, els passejos de la teua angoixa i els camins que deixen les llums del teu riure, aqueixa posició tan tendra dels teus llavis.
Des del palmell de la meua mà es van escapant els petons per a omplir la teua desesperació, compartir bellíssimes utopies i desitjar-te feliços somnis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Sé tú.