Què puc dir-te...

Què puc dir-te de ell , com parlar sense estar ell present. Seria un desafiament a la seua autoritat, una falta de respecte a la seua presència, a la seua persona. Una traïció als seus sentiments, destrossar el seu concepte, destruir la seua estima, minar les seues esperances, convertir les seues enyorances en fum. 

Si ell no hi és, quin sentit té tractar temes on el valor de la seua paraula és com l'or de llei, el sentit del seu pensament és l'adreça regular dels estímuls, el recorregut de la seua ment és mapa obligat per als nautas de tot el món. 

Què puc dir-te d'ell si no està ací. Res, llevat que només li pots reconèixer per la seua imatge i per les seues obres, pel seu verb i per la seua consciència, per la seua galantería i per la seua eficàcia, Pels seus sentiments, sí, per ells encara que no els mostre, guardant el degut decore i prudència. 

Què puc dir-te d'ell que el meu cor no puga ja tractar: que la seua tendresa és la guia dels meus anhels, la seua generositat és la meua bandera, la seua dolçor és la mirada que no mostra més que en moments molt íntims, el seu ésser és un món desconegut i interessant que només s'obri a certs triats. 

Què puc dir-te d'ell que no sàpigues... que la meua òrbita dibuixa el seu halo contínuament encara que és innecessari perquè mai caurà en l'oblit.


Què puc dir-te d'ell que no sàpigues... doncs "ell" ets tú.