El sol...

El sol és beneficiós. Ens dóna la vida i sense la seua existència el planeta estaria mort. No hi ha més que veure que els planetes que, estant sota la influència del so i, es troben més allunyats, no tenen més que gel o terra. 

Fa l'efecte que tot el nostre sistema solar estiguera preparat per a protegir la vida que es troba en el nostre planeta i que l'home va aniquilant progressivament. Sembla com si, segons el sol haguera crescut, la generació d'éssers humans haguera anat traspassant límits. És a dir, que es gestara en Mercuri la vida, que era el planeta més pròxim al sol. Clar, la grandària del sol també seria més menut. Aqueixes generacions van crèixer i van endevinar que el sol aniria augmentant de grandària i es van anar preparant per a viure en Venus o, almenys, per a deixar una llavor.

 Altre tant van fer els habitants de Venus: conforme el sol anava creixent, van deixar la llavor en la terra. Qui sap si nosaltres hem d'anar preparant la lluna i Mart per a anar duent, progressivament, la nostra llavor cap a allà. 

El sol seguirà, per milers d'anys, cuidant de nosaltres però no s'ha de pensar que, perquè no ho anem a veure, s'ha de descurar el futur de la raça humana:s'ha de seguir treballant en la seua conservació i en la de la resta d'éssers vius del planeta. Però, quant a nosaltres: quina classe de persones anem a deixar en herència al pròxim planeta. Això cree que ningú s'ha parat a pensar-lo. Deixarem una descendència plena d'odi, d'amargor, de traïcions i mentides,de prejudicis o haguérem de deixar una descendència equilibrada, que mirara pel bé del planeta i dels seus habitants,? 

El sol no deixa de ser compassiu: lliura gratuïtament la seua llum i calor per als qui facen bon ús d'ell però els seus llamps són implacables per a qui no sap protegir-se o qui no observa els seus moviments. Encara que no deixa de tenir el seu cor que emmascara sota una careta de foc, és un ésser meravellós que protegeix i dóna llum sense esperar gens a canvi. N'hi ha d'altres sols que sí demanen per qué també donen molt de la seua experiència i amabilitat i són més humans peró no deixen de ser meravellosos i entregar-se a ells , si vole i es dexien, és cóm un regal del cel.Tindre cura d'ells, aceptar la seua llum i deixar que el seu calor s'acomode en nosaltres...