La discriminació històrica de les dones

La discriminació històrica de les dones. Grecia i Simone de Beavour.

Data Dilluns, 12 desembre a les 00:00:00Tema Comentaris i altres d'HistòriaHe decidit aquí incloure unes quantes notes més sobre l'emancipació de les dones (en el pròxim article ja parlaré d'altres temes). Tractaré concretament de les dones en l'antiga grecia i d'una ullada en la popular Simone de Beavour. Les dones en l'antiga grecia feien vida de casa: cuidar-se dels treballs domèstics i dels fills. Poques dones de l'època de Sòcrates eren cultes. També considerem com l'esposa era res més que la persona amb la que teniem els fills, i era normalment vist que a la dona no se li'n tingués massa, d'afecte, de manera que era "lògic" que molts marits busquessin satisfaccions sexuals i aventures amoroses fora de casa. Fins i tot s'arribà a dir: "tenim esposes per a perpetrar el nostre nom, concubines per a agafar plaer, cortesanes per a divertir-nos".En l'Edat Mitjana es mantenia aquesta costum de reduir els plaers matrimonials a la rutina familiar, i de fet hem de pensar que encara avui en dia un 70% dels fills són ilegítims i que la infidelitat amorosa, lluny d'ésser una raresa, és fins un tòpic. Podem donar un exemple d'aquest fet. Crates, alumne de Diògens el cínic, s'enamora d'Hiparquia, dona guapíssima i rica. Al principi sons pares veuen malament que la seva filla s'enamori d'un home tant pobre. Però Hiparquia no vol que sons pares li triïn amb qui casar-se i amenaça amb suicidar-se si no li deixen casar-se amb ell. Els pares parlen amb Crates i aquest es presenta davant ella despullat, dient que aquestes són totes les seves riqueses, i que si el vol es casen ara mateix.Total, que Hiparquia i Crates es casen feliçment i, en contra de les costums gregues, Crates acepta la seva esposa com a alumna i van junts als banquets i celebracions, i mostren sense por a tot el món que estan molt enamorats. En això que Teodor l'ateu, quan està a sola amb Hiparquia, i que està perdent una discussió, li estira el vestit i li diu: "Tu ets la que has abandonat la feina de filadora?"; "Sí, diu Hiparquia, però ara, amb Crates, em dedico a la meva educació".De fet, en la història de la cultura grega, ben poques dones han estat rellevants: Areté, filla d'Aristip, les platòniques Lastenea i Axiotea, Leontió, amant d'Epicur, i no gaires més. És significatiu com Epicur admetia a la seva escola a qualsevol persona, sense limitació de sexe ni classe social, el que li feia rebre moltes crítiques. En l'Epistola als efesis de Pau de Tars, es diu: "que la dona escolti en silenci la instrucció, amb submissió total. No permeto que la dona ensenyi ni que domini a l'home. Que es mantengui en slienci. Etc.".Al respecte és interessant assenyalar una de les dones més liberitàries del segle XX: Simone de Beavour, novia de Sartre. Simone ens descriu com de jove fou (com Nietzsche, però com a dona) una noia típicament religiosa fins que passà a una actitud deista (podriem definir el deisme, breument, com l'actitud a creure que déu existeix però es despreocupa del món) i es decidí a defensar la llibertat femenina. Simone arriba a veure la "condició existencialista" de l'home, segons la qual qualsevol persona viu sota el risc del no-res, o sigui, de la mort o del fracàs, i en ella es basa per negar tota metafísica i tota moral dogmàtica.Simone refusa ésser educada com a "mare cristiana" i escull una vida liberitaria ("En el meu medi es considerava incongruent que una dona segueixi estudis seriosos: apendre un ofici era decaure; jo havia d'evitar decaure en la idiotització"). Simone considerava que tenia "un cor de dona i un cap d'home". La nostra filòsofa aviat compaginarà les seves estances a la biblioteca amb estances en bars de mala gent (considerava això últim com la seva lluita contra l'acomodàtica vida brugesa). Però Simone sempre diu que no vol ésser l'esposa de ningú, sinó el seu igual.Quan Simone va conèixer a Sartre van tenir un idili lliberitari i permissiu. No compartien casa ni es varen casar; feien l'amor de tant en tant i s'explicaven sempre l'un a l'altre les seves aventures amoroses. Fins i tot Sartre passava temporades lluny de Simone per evitar enamorar-se'n profundament.La vida de Simone es pot definir sobretot com a "aventurera" ("no es neix dona, s'arriba a ésser-ho"). Escrigué novela, assaig, biografia, filosofia moral, filosofia política i fins un análisis de la vellesa. Però encara queda per a que el seu pensament (el d'una dona, no cal oblidar-ho) arribi a ésser considerat. Simone es el contrari d'Hiparquia: la primera considera que el matrimoni ha d'evitar-se per a ésser feliç, però la segona considera que la dona ha d'atrevir-se a mostrar felicitat essent esposa si ho desitja.Amb això he fet uns quants apunts sobre l'emancipació femenina, un tema important.Aquest article prové de La Stoa. Portal de filosofia, catalanisme i actualitat.www.lastoa.catL'adreça d'aquest article és:www.lastoa.cat/modules.php?name=News&file=article&sid=821